El vell món es mor, el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur sorgeixen els monstres. La frase es deu haver dit mil vegades al llarg de la història, però la referència que jo tinc és del filòsof italià Antonio Gramsci. Apuntava a la incertesa entre períodes històrics, quan el que està a punt de morir agonitza en l’extrem de la seva evolució. Llavors, diu, apareixen els monstres. És clar que Gramsci va viure i va participar en els anys més convulsos del segle passat: és un dels fundadors del Partit Comunista Italià i, amb l’ascens del feixisme de Mussolini, va ser condemnat a 20 anys de presó, dels quals no va sortir viu. Em pregunto de quina mida es veien els monstres en aquella època i quan es va ser col·lectivament conscient de la seva altura real. Enormes, ja ho sabem.