Els protagonistes de l’assalt al cel via Twiter durant el 15M abandonen ara X empesos pel periodisme aristocràtic. En 10 anys, les xarxes socials han passat de ser un instrument d’emancipació que alguns van voler encaixar en la seva vetusta lluita de classes a convertir-se, als seus, ulls en una nova forma de dominació del complex industrial militar. Ni una cosa ni l’altra. Les xarxes han triomfat perquè responen a algunes de les necessitats que demanden els que han nascut i crescut en l’era digital: immediatesa, horitzontalitat, cocreació, narcisisme, identitats obertes, etcètera. També han servit per purificar alguns vicis acumulats pel monopoli informatiu dels mitjans tradicionals. Però les xarxes han acabat consumint-se en els seus propis límits: mentre mantinguin pràctiques com la irresponsabilitat dels que hi exerceixen d’editors, l’anonimat o l’opacitat dels seus algoritmes poden ser moltes coses, però no serveixen per garantir el dret a la informació dels ciutadans que exigeixen les constitucions de les democràcies liberals.