Quin món, quin horror. Va ser l’únic que vaig poder dir, escriure, dilluns passat després de veure un resum, ja que no vaig voler aturar-me més, perdre el temps en això, de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, la segona vegada que el magnat es converteix en comandant en cap de les Forces Armades del seu país, el primer a fer-ho després d’haver sigut condemnat per un jutge. Encara bo que no tinc fills, vaig pensar, també, i és possible que ho verbalitzés, que l’hi digués a L., per fortuna vam decidir no ser mares, així no hauran d’enfrontar-se a aquesta realitat que s’entossudeix, cada vegada més, a superar la ficció, per molt distòpica que sigui.