La Xina davant Trump

L’inici de l’era Trump ha sigut rebut a la Xina amb un alleujament. Les amenaces de la campanya electoral de decretar un 60% d’aranzels a tots els productes xinesos han quedat en l’oblit. El Global Times, portaveu del Govern de Pequín, destaca que va ser Donald Trump, el dia abans de la presa de possessió, qui va trucar a Xi Jinping i li va dir que "han de mantenir una amistat duradora i treballar plegats per salvaguardar la pau mundial". La Xina, que manté unes relacions excel·lents amb Rússia, ha mirat de mediar en la guerra d’Ucraïna, a la qual Trump pretén posar fi immediatament. En aquest tema és probable que hi trobin punts de connexió que facilitin almenys aconseguir un alto el foc en un conflicte que s’acosta als tres anys de durada. El diari oficial xinès dedica els primers paràgrafs dels seus dos editorials a assenyalar que Trump mostra una "actitud positiva cap a la cooperació", cosa que desprèn un "ànim optimista" que s’ha reflectit en la pujada de la Borsa, i aplaudeix el "bon començament" pel que fa a les relacions entre la Xina i els EUA. A continuació, Trump deixa molt clar quines són les regles del nou joc: "S’espera que la nova Administració nord-americana aprendrà de les lliçons de les guerres comercials i tecnològiques amb la Xina i superarà la mentalitat de considerar la Xina un enemic formidable en la seva política cap aquest país". En l’enfrontament entre la Xina i Occident, Pequín sempre compta amb la carta del temps. Sap que el té a favor perquè no pateix la pressió de les eleccions i el Partit Comunista Xinès es pot permetre el luxe de planificar per a dècades futures. Per això, davant les envestides de Trump i Biden, la Xina amb prou feines ha respost amb contrapartides tènues, malgrat les pèrdues que representen. La gran preocupació de Pequín no són només els aranzels sinó sobretot la guerra tecnològica desencadenada per Biden, que impedeix tota col·laboració amb 134 empreses i 57 institucions d’investigació i les seves subsidiàries xineses, que han sigut incloses en una llista negra perquè els seus contactes amb l’Exèrcit Popular d’Alliberament suposen un perill per a la seguretat dels Estats Units. Entre les cinc últimes sancionades hi ha Tencent, la companyia més valuosa de la Xina i la més gran del món per ingressos en videojocs, i CALT, el fabricant mundial més gran de bateries per a vehicles elèctrics. Washington, a més, exigeix als aliats que segueixin els seus passos per contenir la Xina i prohibeix el subministrament a aquest país de maquinària i equips que incloguin microxips avançats amb disseny nord-americà. El Global Times recorre, per predir el futur de les relacions amb Trump, al que ha passat amb TikTok, que va experimentar una apagada de 13 hores diumenge per la llei que exigia a la seva matriu, la xinesa ByteDance, tallar llaços amb les operacions nord-americanes de la plataforma. "El destí final de TikTok servirà com a termòmetre per revelar si el Govern dels EUA està disposat a resoldre els problemes en termes comercials o continuarà utilitzant la bandera de la seguretat nacional per aixafar les empreses comercials", assenyala l’editorial. El deteriorament de les relacions entre Pequín i Washington ha sigut tan notable els últims anys que la majoria dels analistes vaticinen que no serà possible millorar-les durant aquest segon mandat de Trump. El començament, però, no ha pogut ser millor. El president va convidar Xi Jinping a la seva inauguració i, tot i que Xi no hi va anar, hi va enviar el vicepresident, Han Zheng, que es va entrevistar amb el seu homòleg, J. D. Vance, i Elon Musk. El propietari de Tesla i ara director d’"eficiència governamental" de la Casa Blanca té enormes inversions a la Xina i ha afirmat que està disposat a cooperar amb aquest país que tants beneficis li ha reportat. El magnat tecnològic va dir a Han Zheng que vol "exercir un paper actiu pel que fa a la promoció dels intercanvis econòmics i comercials entre els EUA i la Xina". En els temps impredictibles i complexos que corren, potser serà Elon Musk qui aconseguirà el que sempre va defensar Henry Kissinger: l’entesa entre Washington i Pequín. No hi ha dubte que la col·laboració entre les dues hiperpotències seria positiva per al món, tot i que defensen tesis del tot diferents, sobretot en canvi climàtic, globalització i governança. El que ha quedat més palès durant aquests dies de cerimònies i discursos és que Europa ni hi era ni se l’espera.

La Xina davant Trump

El deteriorament de les relacions entre Pequín i Washington ha sigut tan notable els últims anys que la majoria dels analistes vaticinen que no serà possible millorar-les durant aquest mandat

El més llegit