Només recordo les sensacions perquè només tenia 10 anys: el tema musical d'obertura de 'Twin Peaks', els meus pares enviant-me a dormir i recórrer el passadís de casa amb l'esquena eriçada fins que m'estirava al llit enganxada a la paret, mirant cap a la porta. La sèrie de David Lynch s’havia anunciat a bombo i plateret a la premsa i va ser un èxit d’audiència. El punt de partida era l’assassinat d’una noia jove, i aquell fotograma del cos de la Laura dins la bossa de plàstic sortia a tot arreu. Em va quedar la por i un missatge subjectiu: no vagis sola pel món. A aquella edat, fas d’un sol un cas un tot.