Després de més d’una dècada d’absència en les institucions i en els grans assumptes, l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat catalitza una lenta però inexorable tornada d’actors catalans a la primera línia dels moviments de pes a Espanya. L’últim és l’ascens de Marc Murtra a la presidència de Telefónica, una de la principals multinacionals espanyoles. Murtra és, abans que res, un executiu solvent que compta amb experiència tant en empreses d’inversió internacionals, especialment en el sector de les telecomunicacions, com en l’àmbit de la gestió pública, a l’Estat i també a Barcelona, sempre juntament amb els socialistes. A aquest currículum hi ha sumat en els últims anys dos elements que són clau en l’actual nomenament: la seva presència en el patronat de la Fundació la Caixa, propietària del 100% de Criteria, accionista de l’operadora, i, més recentment, la seva tasca en la presidència d’Indra, controlada per l’Estat a través de la SEPI, al seu torn també accionista de Telefónica. Així, Murtra arriba a la presidència gràcies a dos dels tres primers accionistes i el beneplàcit de la resta del nucli dur. I la jugada té aires catalans pels quatre costats, cosa que assegura l’escàndol dels que consideren excepcional el que no es cou a Madrid.