Només en recordo les sensacions perquè només tenia 10 anys: el tema musical d’obertura de Twin Peaks, els meus pares enviant-me a dormir i jo recorrent el passadís de casa amb l’esquena estarrufada fins que em vaig estirar al llit enganxat a la paret mirant cap a la porta. La sèrie de David Lynch s’havia anunciat en premsa a so de bombo i platerets i va ser un èxit d’audiència. El punt de partida era l’assassinat d’una noia jove, i aquest fotograma del cos de la Laura a la bossa de plàstic sortia per tot arreu. Em va quedar la por i un missatge subjectiu: quedar-te sola rondant és perillós. En aquesta edat, d’un cas en fas un tot.