Potser és la capa tòxica de corrupció, curtterminisme i complaença exhalada per alguns polítics. Potser, el revoltim de desinterès, enuig o impotència que envaeix bona part de la ciutadania. El resultat és que la contaminació ha arribat a l’atmosfera i els seus àcids són tornats a la Terra. De vegades, en forma de pluja fina de desafecció. D’altres, tempestes voraces de crispació. O una boira espessa que impedeix pensar alternatives. O aquella neu que crea una falsa sensació d’uniformitat: la claudicació del tots són iguals.