Ningú xiula mà a l’Aràbia Saudita

Pel que sembla, no s’ha fumigat correctament la butaca del despatx de l’infaust Luis Rubiales a la Federació Espanyola de Futbol després de la seva celebrada dimissió. Només així s’entén la reacció del seu successor, Rafael Louzán, al silenciat escàndol de l’agressió sexual en massa a les acompanyants del Reial Mallorca a la Supercopa de l’Aràbia Saudita. Ha proposat renovar l’esmentada patxanga petrolífera "com una manera d’agrair el carinyo que ens han donat aquí", i organitzar a més una altra competició de futbol femení en aquell desert. O sigui, que el directiu esmentat que confon grapejada amb cortesia, quan no són les seves natges les que estan en joc, visualitza un futur en què Cata Coll, Olga Carmona o Aitana Bonmatí exhibeixen el seu poder a la gespa sense importar-los que a les seves respectives mares, germanes, amigues o àvies els fotin mà a la graderia uns seguidors desfermats, acostumats a tirar-se a l’esquena els drets humans de les dones, pel preu d’una entrada. No li importarà al prebost federatiu posar una hipotètica pilota a la teulada de les esportistes espanyoles, obligades a mostrar-se sempre més valentes que els seus companys, tot i que sap de sobres què pensen moltes d’elles. No en va, un centenar d’atletes de tot el món va exigir fa mesos a la FIFA que cancel·lés el seu patrocini amb una empresa de cru propietat de l’Estat saudita per considerar-ho "una peineta al futbol femení", posant èmfasi en la discriminació que pateixen dones i homosexuals per aquelles terres. En el marcador de la decència, elles solen anar per davant. No les veig suant davant un públic així, la veritat, però per si passa poden anar blindant els vestidors. Amb la boca petita L’Aràbia Feliç de Louzán, aquest "gran país" amb el qual vol "anar de la mà", va comprar un clàssic Madrid-Barça, i això va tenir. Si el resultat va satisfer, o si les comparses convidades per fer embalum no es van sentir còmodes amb la pèssima educació i pitjor organització dels seus amfitrions, s’inscriu en la lletra petita d’un contracte milionari. La fustigació a l’afició mallorquinista és un peatge mínim, una taqueta que es pot blanquejar amb un post de Georgina Rodríguez en malles mirant des de lluny el minaret d’una mesquita, o amb un somriure de Rafa Nadal, perquè aquest país no és tan dolent com el pinta el feminisme exagerat. No deixarà el president de la Federació que una miqueta de fang masclista l’esquitxi, o salpique, que cantaria Shakira. Res sorprenent. Ningú que giri rodó espera que una revolució s’origini en una llotja de senyorots, ni tampoc que els seus ocupants es preocupin pels equips de la perifèria i els seus simpatitzants. Després d’una setmana, Louzán ha demanat disculpes amb la boca petita, per la queixa oficial del Govern balear. No obstant, la ministra d’Esports, que a més és portaveu d’un Govern compromès amb la igualtat, Pilar Alegría, encara no ha dit ni piu. Ni tan sols s’ha molestat a anunciar la creació d’un Observatori contra la Violència Masclista a les Grades, nodrit per teòriques de la matèria, que proposin cursets de com anar al lavabo en el descans sense que un passavolant et toqui les mamelles o com celebrar un gol amb discreció. Tot i que si prossegueix la fructífera relació del futbol amb les autocràcies religioses del Pròxim Orient potser el més segur serà fabricar burques amb els colors de cada club, perquè se’ls posin les aficionades.

El més llegit