És una imatge que ha passat desapercebuda, com una més de la final de la Supercopa, però em va cridar poderosament l’atenció. Va passar a la gespa, després de rebre el Barça el trofeu. Laporta, visiblement emocionat, gairebé compungit, es va adreçar cap als directius que l’esperaven somrients. Aquelles sentides abraçades significaven el final dels dies més durs que Laporta ha viscut com a president del Barça en aquesta segona etapa. El cas Dani Olmo va provocar una dura campanya en contra seu. L’oposició es va unir i va aprofitar per atacar per tots els flancs. Que si dimissió, que si moció de censura... Pressió i més pressió. Però el CSD li va donar un cop de mà amb la cautelaríssima i Laporta ens va deixar la ja famosa botifarra. Va ser un gest de ràbia, d’alliberament... Inapropiat, sí, però també humà. Per cert, els de la moció de censura ara estan tapats. La golejada al Madrid va ser la guinda a una setmana tan intensa que Laporta tardarà temps a oblidar. La setmana en què el seu club ha recuperat l’oxigen.