Fa tot just tres mesos, en un pou d’una antiga mina anomenada Terría, a Valencia de Alcántara, van ser identificats set cadàvers dels quaranta-nou homes que van ser afusellats en aquell indret el 1936, al començament de la Guerra Civil. Totes aquestes persones assassinades van ser llançades al pou on els feixistes, després, van abocar-hi terra. Amb el pas del temps, aquell pou de la mina va esdevenir un abocador d’animals morts i de runes, i el 1988 el van precintar, per dir-ho d’alguna manera, amb un forjat de bigues i de formigó. Fa tot just tres mesos que els investigadors van poder dir que una part d’aquell ossari sinistre tenia noms i cognoms, després d’haver analitzat "les restes que estaven totes barrejades, com un gran mosaic". Un d’aquells set extremenys era Diego Vital Díaz, l’home que havia deixat unes instruccions escrites per a la família, just abans de l’afusellament, l’home que va llegar un rellotge al seu fill, l’únic bé que li podia transmetre. Un rellotge. El rellotge que Manuel Vital lluïa al canell com el tresor més preuat, en record del pare que els falangistes –aquells que en altres evocacions literàries són percebuts com a herois mitològics i romàntics– van matar amb crueltat, en una de les èpoques de més repressió i ferocitat del conflicte bèl·lic.