Un batxillerat previsible i sense retallades

La qualitat de l’educació a Catalunya fa temps que està en entredit. Els informes PISA, que mesuren el coneixement i les competències en lectura, matemàtiques i ciències dels alumnes al finalitzar l’educació obligatòria, han posat de manifest que el nivell dels estudiants catalans ha anat descendint fins a situar-se a la cua d’Espanya. Però aquests no són els únics informes amb males notícies. D’altres, com l’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciència (TIMSS, per la seva sigla en anglès), que jutja els coneixements en matèries científiques, i l’Estudi Internacional del Progrés en Compressió Lectora (PIRLS, en anglès), centrat en la lectura, tots dos fets a alumnes de quart de primària, donen resultats igualment alarmants. L’Administració catalana és conscient d’això i aquesta mateixa setmana el president de la Generalitat ha firmat un acord amb l’OCDE que té per objectiu la millora del sistema educatiu català. Per això, tenint en compte aquesta preocupació, crida l’atenció l’actuació que aquesta mateixa Administració està emprenent amb l’ensenyament postobligatori preuniversitari. Primer va ser la decisió d’adoptar un nou model de selectivitat competencial, que s’ha d’implementar al juny i del qual només es coneix un model orientatiu, i que ha disgustat els docents i, sobretot, els alumnes que s’hauran d’examinar. I després han vingut les propostes de canvis en el currículum de batxillerat que afecten les hores dedicades a les diferents matèries, juntament amb la possible variació del pes final del Treball de Recerca, senya d’identitat del batxillerat a Catalunya. Segons el Departament d’Educació, canvis, tots, preceptius a conseqüència de la LOMLOE, la nova llei d’educació estatal aprovada el 2020. Aquests canvis afectaven inicialment les matèries de Literatura Catalana i Literatura Castellana, que havien de deixar de ser matèries de modalitat a segon de batxillerat i que havien de quedar relegades a optatives de primer curs, un plantejament que va generar una profunda oposició, que va fer que la conselleria se’n desdigués un dia després de fer pública la proposta. I també incumbeixen a les hores dedicades a l’ensenyament d’assignatures científiques, com a conseqüència de la unificació de les matèries de Biologia i Geologia i Ciències Ambientals, d’una banda, i de Física i Química, de l’altra, i és que reduirien a la meitat el total d’hores dedicades a les dues matèries, al passar de sis a tres. Parcialment, es buscava compensar la pèrdua per mitjà de l’optativitat dels anomenats Reptes de Física o de Química. Una proposta que també ha suscitat crítiques que han provocat que la conselleria hagi decidit paralitzar-la durant un any. Assumint que els fronts en l’àmbit de l’educació són molts i hi ha múltiples dificultats en la seva gestió, no es pot obviar que el comportament del Departament d’Educació en relació amb el batxillerat està sent erràtic i genera incertesa en la comunitat educativa, tant per les incògnites respecte al nou model de selectivitat com per la indefinició dels continguts i de les hores dedicades a les diferents matèries, que sembla que es reduiran, una decisió qüestionable, tenint en compte els mals resultats dels nivells previs d’educació a Catalunya.

Un batxillerat previsible i sense retallades

La gestió de la conselleria en relació amb el batxillerat ha generat incertesa en la comunitat educativa

El més llegit