Aquest dijous va dimitir un altre vicepresident del Barça, Juli Guiu, propietari de la promotora musical Clippers i responsable dels dos millors contractes que ha firmat aquesta junta amb empreses homologables de països homologables: Spotify i Nike. Guiu era, i que no s’ofengui ningú, l’últim vestigi d’intel·ligència que quedava al voltant de Joan Laporta. La resta són incondicionals, pilotes, arribistes o ingenus. O almenys, es comporten així davant qui ha acabat sent un dèspota que construeix enemics per guanyar adhesions infrangibles, però la talla d’aquestes cada dia és de pitjor estofa. Com es va veure a la llotja en la semifinal de la Supercopa, és un personatge acorralat, però no pel madridisme sociològic, ni per l’espanyolisme rampant ni pels botiflers que ell descobreix a cada cantonada. Laporta està acorralat per si mateix, per la seva trajectòria i per les seves pròpies decisions carregades d’equivocacions.