¿Per a què serveix la memòria? Arma o escut. Melancolia o oportunitat. A la fi, tones de fang per ser modelades segons la voluntat del terrisser. Massa necessària per a la masturbació nacionalista, aquesta que busca la justificació de la seva superioritat en les glòries passades i del seu odi, en les derrotes pretèrites. Però, també, matèria per modelar un futur millor: la possibilitat d’un dol digne per allò perdut, la reparació d’allò trencat, el rescat dels somnis truncats i l’oportunitat de noves creacions.
50 anys sense Franco
L’esperança de la memòria
Res a objectar a la commemoració. Una altra cosa és si l’ocasió permetrà aprofundir en la nostra democràcia o es convertirà en un element més d’erosió
1. EL FINAL El president del Govern, Carlos Arias Navarro, el matí del 20 de novembre de 1975, comunicant la mort de Franco a través de TVE. 2. LA MISÈRIA Un grup de dones, el 1950, fa cua davant una font pública de Madrid per omplir les seves garrafes, a causa de les restriccions de l’aigua a les cases. 3. L’ALIANÇA Franco i el president dels Estats Units, Dwight Eisenhower, se saluden amb una simbòlica abraçada a l’arribada d’aquest últim, el 1959, a la base militar de Torrejón de Ardoz (Madrid), una de les quatre que van construir els nord-americans en territori espanyol.
El més llegit
- L’home que ‘va predir’ l’apagada
- Un milionari revela quina és la manera d’estalviar amb un salari baix
- Les renovables generaven el 74% de l’electricitat en el moment de la fallada
- Així era la «casa dels horrors» d’Oviedo: els tres germans alliberats, d’entre 8 i 10 anys, no anaven a classe, dormien en bressols i portaven tres mascaretes posades
- Blanquejar Hitler 80 anys després