Un dels trets que millor defineixen la pràctica política d’alguns dirigents, precisament els que han incorporat moltes característiques del populisme per la contaminació que estan exercint aquest tipus de forces al conjunt del sistema, és la seva perspectiva maniquea i la seva visió moralitzant de la vida política. És a dir, fan seva la idea que en política hi ha un conflicte constant entre el bé i el mal i miren d’imposar una visió específica sobre el que és bo i desitjable per al conjunt de la societat i del que no ho és. I per descomptat el bo i el desitjable és exclusivament el que defensen ells i el dolent i el perniciós és els que defensen els altres, que normalment són els adversaris polítics.