Per als essencialistes, la pertinença (a un barri, a una ciutat, a un país, és igual) es defineix per la tradició, els cognoms, el color de pell, l’idioma i la sang. El que diguin les normes, la llei, l’esforç o el desig de formar part de la comunitat no té rellevància. Si no s’és, no es pertany. Per aquesta raó, per als nativistes, la immigració –sense importar la generació– no s’integra mai realment al col·lectiu; les accions o el que dictin les lleis no canvien aquesta percepció: un no pot ser allò que no és.