Temps aturat, amb tos a tot arreu, Fluimucil i cautela moixina. En aquests primers dies de gener ve fent-se de dia amb boira, com un presagi dels mesos confusos que tocarà travessar. Un amic m’envia un whatsapp de felicitació molt conforme amb l’air du temps: un mem del dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un, molt somrient ell, i amb un peu de foto que diu: "Bon any. Podria ser l’últim"; de fons, a la seva esquena, s’observa un inquietant submarí atòmic que flota al mar blau acer. Sens dubte, l’inici del cicle convida la temptació del pessimisme. La sensació d’angoixa ve agreujada pel fet que ningú domina el timó de la nau en aquesta època de descavalcadures imperials: el soviètic dona els seus últims (i sagnants) espeternecs, els Estats Units estan en franc declivi i la Xina aspira a ocupar el seu lloc. Una nova guerra freda.