La nit de Cap d’Any més peculiar de la meva vida va estar a punt de no passar o de transcórrer en una freda porta d’embarcament. El 30 de desembre d’algun any a principis dels 90, una nevada colossal ens va deixar penjats a centenars de passatgers a l’aeroport de Frankfurt. Només s’atrevien a enlairar-se sobre les pistes gelades els avions d’Aeroflot, els vells Tupolev, durs com ocellots prehistòrics en la glaciació, mentre Lufthansa, KLM i la resta de les companyies intentaven apaivagar el caos repartint els viatgers en habitacions–cau en les mateixes dependències de l’aeròdrom. Sopar de minibar (cacauets salats) i la vaga promesa de volar l’endemà, l’últim de l’any.