Des que el règim de Bashar al-Assad va col·lapsar, el 8 de desembre, el país es debat entre l’esperança d’un demà millor i la por de passar d’una dictadura secular a una altra de matriu religiosa. Després d’un fet de tanta transcendència com és la caiguda de la dinastia que va governar Síria durant més de mig segle, resulta arriscat predir el futur del país. És l’hora d’escoltar els nous governants i, sobretot, d’observar els seus primers actes. Per ara, i malgrat l’origen sectari dels nous líders, procedents molts d’ells de les files d’Al-Qaeda, han multiplicat declaracions i gestos apaivagadors. Han parlat de respecte a les minories i han intentat tranquil·litzar la comunitat internacional sobre les seves intencions. Són paraules que convé acollir amb la màxima prudència, i que caldrà contrastar amb els fets. També n’hi ha hagut de signe positiu. En particular per als centenars de milers de cristians sirians que han pogut celebrar el Nadal als seus temples. Amb molt pocs incidents, entre ells la crema d’un arbre de Nadal a prop de la ciutat de Hama, de majoria sunnita, l’islam que professen els nous governants.