El Nadal té una virtut que, tot i els esforços per enfosquir-la, encara refulgeix. Més enllà de les lluminàries als carrers, de les compres compulsives, dels excessos de tota mena, de les bones i mel·líflues intencions, és just el moment de l’any en què ens dediquem a fonamentar aquest mínim esclat que vivim enmig de la foscor. "La nit és dia", diu Guerau de Liost. La nit no és només la malvestat i l’odi, el menyspreu i la guerra. També és la percepció de la fragilitat, el fet de ser conscients que no som sinó la xiuladissa d’un pardal enmig del brogit silent del cosmos.