Va ser durant un dinar amb el llavors president de Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida. Era hivern i estava bastant refredat. Lluitava perquè se li notés tan poc com fos possible, però en un moment donat, sense poder evitar-ho, va esternudar de manera estrepitosa. La meva reacció va ser immediata i vaig exclamar: "¡Jesús!". Després de sortir de la molesta situació i respondre amb un protocol·lari "gràcies", em va preguntar: "¿Ets catòlic?". La qüestió no em va estranyar venint d’un democratacristià. La meva resposta va ser ràpida: "Soc culturalment cristià". L’anècdota l’he explicat en més d’una ocasió quan es produeixen debats sobre Nadal i la seva forma pública d’exposar-lo. Com a societat som el que som, individualment que cadascú senti el que li doni la gana.