Tragèdia grega

Anna Karènina ha viatjat amb tren des de Moscou fins a Barcelona de la mà de Carme Portaceli i s’ha instal·lat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) fins a la jornada posterior al dia dels Sants Innocents. La tragèdia d’aquest personatge es basa en els plantejaments dramatúrgics d’Eurípides, amb els quals Tolstoi va fabricar un totxo de novel·la que ara es transforma al TNC en una peça de teatre literari de minutatge gairebé wagnerià. Sota un correcte treball d’interpretació, Ariadna Gil condueix aquest drama psiquiàtric que conclou amb el suïcidi de la protagonista en una andana d’estació ferroviària, precipitant-se al pas d’un comboi. L’obra està concebuda com un producte cultural que s’exportarà el 2025 a Zagreb, París, Porto, Brussel·les, Amsterdam, Cluj-Napoca (Romania) i Miskolc (Hongria). Un personatge que parla en anglès, amb traducció simultània, i l’anunci de mitjana dotzena de sessions subtitulades a la llengua de Shakespeare donen a entendre com funcionarà la gira internacional de l’espectacle que en l’agosarat espai de Bofill a la plaça de les Glòries, naturalment, s’exhibeix en català a partir de la coneguda traducció que al seu dia va firmar Andreu Nin. És més agradable que ens arribi de Rússia aquesta dissecció de l’ànima femenina de Tolstoi que l’esquadró de soldats Wagner que volia importar Puigdemont, intent desafortunat que, per sort, ha quedat aparcat a Waterloo. El TNC ens reconcilia amb l’immens patrimoni artístic d’un imperi que alguns miops volen censurar per la ficada de pota de Putin a Ucraïna. Parlem, no obstant, d’un altre viatge. A finals de setembre va atracar al teatre Joventut de l’Hospitalet el vaixell de Joan Carles I pilotat per Ramon Fontserè. En aquesta ocasió, els Joglars tornaven a Catalunya amb El rey que fue amb dramatúrgia i direcció d’Albert Boadella. La tragèdia euripidiana, en aquest cas, transcorre a la coberta d’una embarcació que realitza una travessia pel golf Pèrsic. Mentre l’emèrit pretén cuinar una paella en alta mar, van apareixent els fantasmes que habiten en la seva biografia: les amants, els maletins amb diner negre, el 23F... Resulta encomiable la figura del monarca que, com un guant a mida, encarna Fontserè, de qui vaig ser col·lega actoral durant un temps. El retrat que Boadella i Fontserè disparen sobre el successor de Franco és exacte, precís i contumaç. Els Joglars són la companyia privada més antiga d’Europa i compten, així mateix, amb un bagatge de presència internacional no tan sols al nostre continent, sinó també als Estats Units i en diversos països llatinoamericans. Si la senyora Portaceli és capaç d’importar matèria primera russa per elaborar un bon producte cultural i comercial, ¿per què no transporta des de Pruit, on resideixen els Joglars, matèria primera autòctona, també de primeríssima qualitat? Eurípides, i els espectadors que omplen cada dia el TNC, ho aplaudirien. Ja que a la plaça de Sant Jaume regna un tarannà esperançador, seria desitjable que no tan sols es posés fi a les baralles entre llebrers i conillers en el panorama polític, sinó també a les discriminacions que els gestors culturals exerceixen des de les seves capelletes.

Tragèdia grega

Els espectadors del TNC agrairien veure els Joglars

El més llegit