En un d’aquests exercicis de prestidigitació política que no es creu ningú, la consellera Esther Niubó va realitzar en el mateix dia dues piruetes incompatibles entre si: primer, anunciar que la literatura catalana i la castellana passaven a ser assignatures optatives de batxillerat. Segon, rectificar i anunciar que en realitat es tractava només d’un projecte que "es va penjar per error" al portal dels centres educatius, una excusa poc creïble que va semblar treure’s de la màniga després de veure l’escàndol que s’havia generat. Seguint fidelment la tradició política que diu que està prohibit canviar d’opinió, Niubó es va negar a admetre que havia rectificat però, li agradi o no, va haver de recular en temps rècord veient que el seu injustificable anunci havia causat la primera gran crisi en el govern de Salvador Illa. La coartada per marginar l’estudi de la literatura havia sigut que era un "requeriment del Ministeri", ja que el currículum català "no s’ajustava" a l’últim reial decret. Excuses barates: no hi hagut mai cap directriu estatal que obligués a convertir en optatives les assignatures de literatura.