Marchena

Cap president de la Sala Penal Segona, del Tribunal Suprem, ha tingut tanta notorietat com Manuel Marchena Gómez, malgrat que la seva trajectòria és recent, ja que no va ser fins al 2007 que el CGPJ el va nomenar magistrat del Tribunal Suprem. Tota la seva vida professional l’havia desenvolupada a la fiscalia, institució en què va ostentar càrrecs rellevants com la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, la direcció de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Madrid o la fiscalia de sala al Tribunal Suprem. De fet, en aquests càrrecs va estar a les ordres de diversos fiscals generals, com l’exlluitador canari Eligio Hernández, Juan Ortiz Úrculo i Jesús Cardenal, que el va nomenar fiscal de sala, el rang més alt de la carrera fiscal, redactant circulars, instruccions i consultes que han conformat l’actual posició de la fiscalia, que reclama la instrucció de les causes penals, substituint els jutges, com expressa la circular 2/2022, dictada per Álvaro García Ortiz. Des que el CGPJ va reconvertir Marchena en magistrat, ha tingut un ascens meteòric, fins que, el 2018, quan s’havia arribat a un acord històric entre el PP i el PSOE, sempre barallant-se en matèria judicial, en virtut del qual Marchena seria el nou president, el magistrat va sorprendre a propis i estranys renunciant a aquest nomenament in pectore, després d’aparèixer als mitjans un whatsap de Cosidó, en el qual es vantava de controlar la judicatura per la porta del darrere. Molts van pensar que la renúncia de Marchena es devia a una real o aparent voluntat d’independència del PP, però quan va tornar al Suprem, molts vam pensar que era el contrari, sobretot després de la sentència que va posar fi al judici pel procés. No hi ha dubte sobre l’alta qualitat jurídica de Marchena, doctor en Dret i professor en diverses universitats, ni sobre el seu fi sentit de l’humor, que constaten els que el coneixen, que fins i tot es pot veure en gravacions del judici del procés, que s’han viralitzat. Una altra cosa és que aquesta inqüestionable altura jurídica o el seu sentit de l’humor hagin cristal·litzat en el judici més important que ha presidit, és a dir, el que va culminar amb la sentència de 14 d’octubre del 2019, en la qual Marchena va ostentar el protagonisme, després d’haver renunciat a la presidència del CGPJ per poder fer-ho. Marchena ha intervingut en temes tan importants com el cas Bono, el cas de les escoltes telefòniques de Baltasar Garzón, el cas per l’obtenció fraudulenta de pensions conegut com a cas Campanario, el cas Atutxa i un llarg etcètera, però aquesta qualitat no li va permetre, a parer meu, calibrar degudament els fets del procés, en els quals la seva manifesta influència sobre tota la Sala Segona va portar-la a dictar una sentència desmesurada, desproporcionada i plena d’errors com una catedral, que va incendiar Catalunya, de manera que pràcticament érem en un país trencat, que va ser el que em va motivar a sol·licitar els indults. I fins i tot concedits els indults, els efectes polítics d’aquella sentència han obligat a derogar la sedició, modificar els desordres públics i la malversació, i dictar la llei d’amnistia, i tot i així, la Sala Segona encara insisteix en la inaplicabilitat de l’amnistia, amb arguments jurídics de dubtosa qualitat i que estan pendents de sentència del Tribunal Constitucional, presidit per Cándido Conde-Pumpido, amb qui Marchena té una indissimulada relació d’enemistat, que ha agreujat la recent sentència del TC que va anul·lar les condemnes pel tema dels eros. Crec que en aquests excessos, i ho dic amb el respecte que mereix, apunta la seva condició de fiscal sobre la de magistrat, i que la seva simpatia pel PP és l’únic que explica que hagi admès la querella contra l’actual fiscal general, cosa que ha posat en perill aquestes dues altes institucions de l’Estat..

Marchena

En els excessos del magistrat apunta la seva condició de fiscal

El més llegit