M’agrada anar al cine. Però aquest últim mes he tingut un parell de decepcions. He vist dues pel·lícules fora del Phenomena (el millor cine de Barcelona), i suposo que estar incòmoda o escoltar gent xatejar amb el mòbil no ajuda gaire a connectar amb la pel·lícula. Resulta que totes dues són espanyoles i han rebut crítiques boníssimes, però a una servidora no li han agradat gens. Sabem com d’important és la mirada en tot el que concerneix l’art. Un quadre pot semblar-te preciós a tu i un horror a mi; la mirada és la diferència. Doncs, estimats lectors, ja us aviso que la meva mirada és rarota. No em van agradar ni La casa en flames ni Marco. La primera em va semblar com una comèdia d’aquestes que passen sense pena ni glòria, amb un guió molt simple i molt pretensiosa. Poc interessant per a mi. ¿Una dona burgesa que la fa grossa perquè els seus fills li facin cas? ¿De debò? Quina mandra.