Els crits del món

Ja ho va dir García Lorca: "Hi ha coses tancades dins dels murs que, si sortissin de sobte al carrer i cridessin, omplirien el món". Avui, els murs de la presó de Sednaya, a Síria, encara callen més del que criden. És tant l’horror que han contingut que costa d’assimilar. Ja el 2017, un informe d’Amnistia Internacional denunciava penjaments massius i secrets, desaparicions, tortures i violacions constants... La privació d’aigua, menjar i medicaments era habitual. Quan arribaven els aliments, els guàrdies els llançaven a terra perquè es barregessin amb sang i terra. L’horror sistemàtic de Sednaya és la perfecta definició del règim de Bashar al-Assad. El tirà que, davant la petició de més democràcia, va redoblar l’infern. El règim ha caigut per sorpresa i, tan sols 48 hores després de la partida del dictador, sense cap garantia sobre l’esdevenir del país, bona part dels països de la UE –no Espanya– s’han afanyat a anunciar la suspensió dels tràmits de l’asil per a refugiats sirians. Fa vergonya constatar que alguns d’aquests països són els mateixos que, el juliol passat, van enviar una carta a Josep Borrell sol·licitant un enfocament més pragmàtic cap al règim sirià. En la carta demanaven un "retorn segur, voluntari i digne dels refugiats sirians" a canvi de "garanties de seguretat" per part de Damasc... Garanties... D’Assad… D’un règim responsable de crims de guerra i contra la humanitat. A la fi, llavors i ara, només busquen desempallegar-se dels refugiats. Poc importa el seu destí. Sigui la incògnita actual o l’horror anterior. Aquesta setmana, a l’obrir les portes de Sednaya, es van descobrir nens petits. Alguns havien nascut i viscut tota la seva curta vida en cel·les insalubres. Davant els discursos de l’odi, no és sobrer recordar aquests murs. Tenir present les barbàries de què fugen tants refugiats. Si no donem valor a les seves vides, podem triar no escoltar els seus crits d’auxili. Cecs i sords, ¿quant trigarem a veure créixer els murs al nostre voltant?

El més llegit