La paraula de l’any per a la Universitat d’Oxford és brain rot. Mitjançant una enquesta en què han participat 37.000 angloparlants, la institució ha seleccionat, per definir aquest 2024 agonitzant, una expressió traduïble al castellà per podridura cerebral i que serveix per batejar el neguit que s’instal·la en una persona després de passar-se unes quantes hores navegant estúpidament per internet. Aquesta sensació de malestar, boira mental o nàusea per sobredosi de continguts trivials ha sigut considerada la tendència estrella de la nostra rabiosa actualitat. Brain rot serveix també per denominar el menjar porqueria que no podem parar de servir al nostre intel·lecte minvant, siguin vídeos de TikTok de gent que balla, siguin píndoles que mostren el procés de decapatge d’un moble, consells per al maquillatge, comentaris polítics exprés o receptes de pastisseria en 70 segons. Continguts digitals perfectament prescindibles i oblidables que han colonitzat el temps lliure dels humans. I els seus caps fumejants. Acostumats a enfilar una xorrada amb l’altra, amb la ment feta pols i una capacitat d’atenció en hores baixes, ja no entenem les oracions subordinades, ni suportem els discursos complexos. La sobredosi de tonteries que ens autoadministrem ha de representar el guany d’algú. Dels amants dels eslògans breus i els missatges simples, que grimpen segons totes les enquestes amb l’abonament de la descomposició cerebral aliena.