Polítics i tècnics en casos de crisi

Aquestes darreres setmanes el País Valencià ha sofert una importantíssima crisi humanitària, econòmica i, també, i especialment en aquests moments, de salut pública, com a conseqüència de l’efecte de la dana. Les coses no han anat bé. Certament els protocols no s’han aplicat adequadament, amb les funestes conseqüències que tots coneixem. Tot plegat ha comportat retrets i acusacions entre les diverses parts respecte de retards, errors, omissions, especialment entre alguns dels protagonistes polítics i dels tècnics (UME, serveis meteorològics, Confederació Hidrogràfica, etcètera). Davant del fracàs de la gestió dels polítics del Govern valencià, s’han aixecat veus exigint que siguin els tècnics els que prenguin les decisions en circumstàncies similars, fins al punt de posar un general, suposadament expert en reconstruccions, al front de la vicepresidència valenciana amb la promesa de tan sols tenir en compte criteris tècnics. Això és confondre rols i segar les bases de la democràcia, atorgant poders a qui no ha estat designat ni apoderat per fer-ho. Basant-nos en les definicions del politòleg nord-americà Robert A. Dahl, en democràcia, els polítics han estat escollits per tal de representar els drets de la ciutadania, liderar, prendre decisions executives havent escoltat les recomanacions dels tècnics experts, assolir i assignar recursos, coordinar i implementar polítiques i comunicar-ho, i tot això des de visions ètiques i equitatives. Sovint, les decisions comporten confrontacions entre valors i interessos i hauran de rendir comptes al respecte. A la pràctica, sovint no tenen una formació reglada i la seva carrera professional es basa més en la oportunitat que no pas en el mèrit acadèmic. El seu horitzó temporal està limitat al curt termini i als resultats immediats, condicionats pels temps electorals, i no cal posseir uns coneixements tècnics gaire profunds. No és la seva feina. Els tècnics són professionals molt enfocats en les seves àrees de coneixement, sotmesos a preparacions reglades i contínues, i amb un horitzó temporal més encarat a mitjà i llarg termini. La seva funció, i molt especialment en situacions de crisi, consisteix a aconsellar al polític allò que consideren que són les seves millors opcions i cursos d’acció sobre la base del coneixement científic, valorant les conseqüències, les alternatives i els costos, en el sentit més ampli del concepte, i, si és el cas, aplicar i posteriorment avaluar les decisions preses pels polítics. En cap cas tenen el mandat de la presa de decisions en nom de la comunitat, ja que això podria comportar l’establiment d’una tecnocràcia amb els riscos corresponents de resultats tècnicament efectius, però socialment reprovables o inadequats, i algunes de les decisions plantejades durant la pandèmia de la covid-19 ho van demostrar. Així doncs, les funcions de tècnics i polítics en situacions de crisi són ben diferents, però necessàries i complementàries. No obstant, es poden donar situacions en què alguns polítics amb responsabilitats concretes del tipus esmentat, per desídia, error, por o qualsevol altra circumstància, no facin allò que haurien de fer. Com ha estat el cas del País Valencià durant i després de la dana. En aquestes conjuntures pot donar-se, i en aquest cas s’ha donat, que es generi una reacció d’acusació i culpabilització d’alguns polítics cap als tècnics, per tal de descarregar-se de possibles responsabilitats. Com ha estat el cas del País Valencià durant i després de la dana. Aquest mecanisme de descàrrega i culpabilització va ser denominat per la periodista i congressista nord-americana Patricia Schroeder, cap a principis dels anys 80 del segle passat, com a pràctica del tefló en homenatge a aquella substància química que s’incorpora a l’interior de les paelles per evitar que les restes de menjar s’hi enganxin. Insistim: cal tenir sempre presents els rols, complementaris però diferents, de tècnics i polítics. I cadascun ha de fer la seva feina. Si els polítics juguen a tècnics, no tindrem solucions efectives. Si els tècnics juguen a polítics, mancarà la visió més holística i el mandat democràtic. I el resultat serà més joc de culpes i més desgràcies per a la comunitat. Com ha estat el cas del País Valencià durant i després de la dana. La solució no és que ho decideixin els tècnics, sinó que alguns polítics facin bé la seva feina. I si no, que ho paguin.

Polítics i tècnics en casos de crisi

Posar al capdavant de la reconstrucció de València un general, amb la promesa que només tindrà en compte criteris tècnics, és confondre rols i segar les bases de la democràcia

El més llegit