Carles Puigdemont està descontent amb Pedro Sánchez perquè considera que cap dels compromisos que va assumir per aconseguir la seva investidura s’han complert. L’ús oficial del català a les institucions de la Unió Europea, malgrat els esforços del ministre José Manuel Albares, segueix encallat i sense aparences de prosperar, l’amnistia no s’està aplicant íntegrament per la negativa de part del poder judicial a fer-ho, sent a més el mateix Puigdemont un dels damnificats, tampoc s’ha avançat en el traspàs de les competències d’immigració a Catalunya i el nou model de finançament singular no només no s’ha aprovat sinó que ni tan sols s’ha concretat, tot i que el secretari general del PSOE sí que ha assumit el desgast que suposa defensar-lo entre part de les seves files. Junts volia cobrar per endavant el seu suport al PSOE i fins ara ni tan sols està aconseguit cobrar en diferit. No és estrany, en conseqüència, que a les portes de la negociació dels pressupostos generals de l’Estat hagi volgut mostrar de manera ostentosa el seu malestar.