Com qui no vol la cosa, any rere any, el Govern d’Ayuso ofega els pressupostos de la universitat pública i amplia les llicències per afavorir franquícies privades. El resultat és que a Madrid, davant les sis públiques, ja hi ha la barbaritat de 13 universitats privades, més les que estan en tràmit. No cal ser Hercule Poirot per endevinar què s’amaga darrere d’aquest sospitós desequilibri. N’hi ha prou amb seguir el rastre dels diners: l’allau de màsters, cursos i graus privats a la capital madrilenya ha fet florir un fabulós negoci d’uns pocs en detriment del sector públic, que ha de competir, amb molta més estructura, amb artefactes que de vegades són simples pantalles comercials. La situació és tan crítica que la mateixa ministra Diana Morant ha dit que "les universitats públiques de la Comunitat de Madrid estan condemnades a la desaparició". Potser el cas més inquietant és el de la Universitat Complutense, on van estudiar set premis Nobel, i que avui està tan asfixiada que els professors sobreviuen amb sous de menys de mil euros i ni tan sols es garanteix el servei de neteja.