En parlar de les passions, agrupades en contraris, Descartes deia que n’hi havia una de primordial, primigènia. De fet, no la qualificava com a passió, sinó que era una condició prèvia per a l’existència de tota la resta. La "meravella", és a dir, la contemplació inicial de les coses que desemboca en un interès que és a l’origen de les passions. No té contrari, la meravella (la curiositat), perquè la indiferència (que en seria l’antítesi) implica el rebuig a qualsevol passió, la dissolució de la combinatòria passional.