‘Queer’, ‘trans’i nocturnitat

Amb nocturnitat i traïdoria, el sector transexcloent va aconseguir imposar en el congrés del PSOE la seva visió reduccionista del feminisme. Davant l’absència de la majoria dels 1.101 delegats acreditats, van tirar endavant dues esmenes de vergonya: que "cap persona de sexe masculí pugui participar en les categories destinades a dones" (un enunciat pervers: una dona trans és una dona. En tot cas, el que caldrà regular és la seva participació en la competició, no la seva existència) i l’exclusió de la grafia Q+ en el col·lectiu LGTBI. Amb poc més de dos-cents vots, es van burlar de la política d’igualtat del Govern. Bravo per la seva astúcia. I quina pena per a tants. Pena per un partit que, històricament, ha representat els avenços del feminisme, el compromís amb la diversitat i el combat a la discriminació. Pena per tantes persones que, avui, se senten una mica més soles. Pena per tots els que contenim l’alè davant el creixement ideològic del populisme ultra. Un dia són els migrants. Un altre, les persones trans. Demà, qualsevol que destorbi. Els drets convertits en combustible per llençar a la foguera del descontentament. Queer –estrany, en anglès– és l’insult que va acabar convertit en orgull. No neix de l’asèpsia dels laboratoris, sinó de les agressions i les persecucions. És un nom paraigua que acull les persones que no encaixen en les visions tradicionals de la identitat de gènere o de l’orientació sexual. Queer és una manera d’anomenar-se, d’existir. Les teories queer són les que exploren la manera de trencar les categories normatives entorn del gènere i el sexe. Finalment, "dictadura queer", "Deliri queer" o "xorrada queer" són alguns dels termes que un peculiar, heterodox i mesquí exèrcit de salvació utilitza per menysprear tot allò que no encaixa amb la seva visió o el seu interès polític. Les feministes transexcloents s’anomenen a si mateixes les feministes, arrogant-se la potestat de marcar doctrina. Sovint, se les denomina feministes clàssiques. Tot i que també se les podria anomenar nostàlgiques. O retrògrades. La llei trans les va exacerbar. Davant el temor de perdre l’hegemonia i el control del feminisme, aprofiten qualsevol púlpit per arengar contra els drets de les persones trans. En la seva obcecació, no dubten a reproduir arguments del fonamentalisme cristià i de la ultradreta. N’és un exemple l’exvicepresidenta Carmen Calvo: "El Q+ respon a una teoria i a una ideologia neoconservadora", afirma. I tanta ignorància (¿fingida?) produeix més vergonya que ràbia. L’ONU, l’Acnur, el Parlament Europeu, Amnistia Internacional, Oxfam i tantes altres organitzacions vetllen pels drets de les persones queer i alerten sobre l’augment de violència que pateixen. ¿En quin moment part del socialisme camina cap a l’exclusió dels vulnerables? El pitjor de l’operació nocturna del congrés socialista és el temor que respongui a un càlcul polític de la direcció. Retrocedir per ampliar electorat. Retrocedir fins a no saber a qui se serveix.

El més llegit