El fallit intent per part del president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, de declarar la llei marcial i la moció de censura de la qual ha sigut objecte el primer ministre francès, Michel Barnier, exemplifiquen la importància del parlament en els sistemes semipresidencialistes, quan el color de la cambra no coincideix amb el del president, és a dir, quan hi ha cohabitació, malgrat la preeminència que aquests règims atorguen al president. Aquesta forma de govern, híbrid entre el parlamentarisme i el presidencialisme, es va adoptar a l’Alemanya de Weimar i a Finlàndia, i es va acabar popularitzant al ser assumit per la Cinquena República francesa. I com a híbrid adopta característiques dels dos tipus de règims. Del presidencialisme recull l’elecció directa del president per part dels electors i la no-dependència del parlament per a la seva investidura. I el parlamentarisme li aporta l’elecció per part del parlament d’un primer ministre, que ha de ser investit per la cambra, que també el pot censurar, així com la possibilitat que el parlament pugui ser dissolt pel president però no pel primer ministre.