Va ser pocs anys després de l’aprovació de la Constitució que un ciutadà va reclamar el seu habitatge en virtut del dret que recull la carta magna. En la corresponent resposta jurídica vam aprendre que la Constitució reconeix drets subjectius, dels quals són titulars els individus, i drets objectius que, en realitat, són principis rectors de l’actuació dels poders públics. Aquell aprenentatge no s’ha transmès a les noves generacions i molts joves esgrimeixen ara l’argument que, en virtut d’aquest dret constitucional, amb la construcció de pisos "no es pot fer negoci". Una posició desenfocada.
Res és el que sembla
La vivenda com a dret constitucional

Temes:
El més llegit
- Tenir 13 anys i aparèixer (o no) en els rànquings de guapes de la teva classe: «Donen molta inseguretat, de vegades acabes plorant al lavabo»
- "Ens deixen a l’estacada 16 mesos"
- La proliferació del tardeig posa en alerta les patronals i Interior
- La revetlla de Sant Joan 2025 desafia el pont festiu a Barcelona
- Un restaurant amb DJ