La profunditat de la crisi política a França entela, en part, la reobertura de la catedral de Notre-Dame, cinc anys després de l’esfereïdor incendi que va estar a un pas d’arrasar-la. La grandiositat escènica del moment, amb la concentració avui de governants i personalitats d’arreu del món, queda enfosquida per la incertesa que s’ha apropiat del discórrer de la política francesa. A l’esmentar el president Emmanuel Macron en el seu discurs de dijous la reconstrucció del gran temple com a exemple dels èxits que són possibles mitjançant la unitat de la nació no va fer altra cosa que remarcar la debilitat de França en un moment de fragmentació política extrema. De tal manera que la brillantor dels fastos a París coexisteix amb les incògnites que s’obren sobre el futur, amb una França necessitada de reformes apressants per a les quals cal disposar d’un Govern que ha de presentar-se davant una Assemblea Nacional condicionada per l’estratègia dels extrems.