Devia el 2010 quan un militant socialista, ara amb un càrrec rellevant, em confessava que als seus recorreguts per Catalunya ja no reconeixia votants del PSC. Em deia que era com si l’empremta socialista hagués desaparegut de tot el territori. Van ser anys difícils per a aquest partit. Els resultats electorals eren dolents. No acompanyaven en res. Es tractava d’una crisi metafísica provocada per altres qüestions, diria que més pròximes al comportament sociològic. "No obstant, cada vegada hi ha més gent que aparenta ser d’Esquerra", afirmava en aquell 2010.
Crisi interna
El futur incert d’una vella ERC
Es debaten entre mostrar-se com un partit de govern o tornar als ritmes radicals, on qualsevol cosa era millor que ser pragmàtic
El més llegit
- La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades
- Almenys tres ferits per una allau a Naut Aran
- Marc Márquez demostra el seu enorme poder als EUA
- Mor als 90 anys l’actor Richard Chamberlain, famós pel seu paper a ‘El pájaro espino’ i ‘Shogun’
- Catalunya ultima un pla per fitxar científics dels EUA