Des que Emmanuel Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional, el juny passat, arran de la derrota soferta en les eleccions europees, França ha anat de mal en pitjor, fins a arribar a les dues mocions de censura que podrien acabar avui amb el brevíssim Govern de Michel Barnier. Els problemes de França venen de lluny i tenallen una economia amb una prima de risc superior a la grega, un dèficit públic de més del 6% del producte interior brut i un deute públic dels més alts d’Europa, que arriba al 112% del PIB. La resistència a les mesures per fer front a aquesta situació ha precipitat la presentació de les mocions, la de l’esquerra, agrupada en el Nou Front Popular, capitanejat per Jean-Luc Mélenchon, i la de la ultradreta, liderada per Marine Le Pen, que ha anunciat, la seva disposició a sumar-se a la de l’esquerra. En cas que es confirmés aquesta decisió, cauria el Govern de Barnier –un conservador independent a qui Macron va encarregar la formació de govern, malgrat la victòria relativa que havia obtingut l’esquerra– i la política francesa entraria en una fase d’extrema incertesa. Davant la impossibilitat de convocar unes noves eleccions, pel poc temps que ha transcorregut, Macron comptaria amb un marge de maniobra encara més escàs per formar un nou Executiu.