El pessebre de Sant Jaume

Es veia a venir que això podia acabar així. El nou ritual nadalenc consistent a criticar el pessebre de la plaça de Sant Jaume s’ha acabat. El cansament polític acumulat ha pesat més que la capacitat d’assumir, un cop més, el repte de transformar una tradició. Des del famós "pessebre del butanero" proposat pels alumnes de l’Escola Massana el 2004, cada Nadal ha estat marcat per una polèmica que va molt més enllà del que sembla a simple vista. Barcelona, com a capital cultural capdavantera, sempre ha brillat per la seva capacitat de reinterpretar tradicions i crear llenguatges visuals innovadors que desafien el passat i miren cap al futur. Recordem el Cobi, aquella mascota olímpica que va dividir opinions però que, amb el temps, s’ha consolidat com un símbol d’avantguarda i creativitat. El mateix ha passat amb els pessebres contemporanis de Sant Jaume. Durant vint anys, han estat una invitació a pensar, a qüestionar i a entendre que la cultura, com la societat que la genera, mai no és estàtica. Adoptar criteris artístics diferents en la creació dels pessebres no és trair la tradició sinó mantenir-la viva i coherent amb el seu esperit evolutiu. Suposo que ningú es deu imaginar que els pessebres del segle XIII o del segle XVIII eren iguals que els que fem ara. L’evolució del pessebrisme no és només necessària, sinó que és un reflex de la vitalitat de la tradició. És gràcies a la reinterpretació constant que el pessebrisme ha arribat als seus 800 anys d’història, un aniversari que celebràvem amb orgull l’any passat. Heterodòxia La cultura creix i es renova quan s’atreveix a transitar pels marges, a dialogar amb l’heterodòxia. Els pessebres contemporanis, tant els de Barcelona com els de l’Escola d’Art d’Olot (que van iniciar-se en aquesta reinterpretació molt abans que Barcelona), han complert aquesta funció. Han fet del pessebre un espai d’interacció entre la tradició i la modernitat, convertint-lo en una plataforma per reflexionar sobre la nostra identitat col·lectiva, el nostre passat i el nostre futur. Més enllà de la seva dimensió religiosa, el pessebre és una expressió cultural fonamental. Com a representació d’un dels mites d’origen de la nostra cultura, mereix ser preservat, reinterpretat i actualitzat. És per això que diverses entitats treballen per aconseguir que la Unesco el declari patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta seria una fita que reconeixeria el seu valor simbòlic i artístic, no només com a tradició religiosa, sinó com a fenomen cultural universal. Els pessebres de la plaça de Sant Jaume no eren només una provocació artística; feien la funció de mirall de la societat que ens envolta, una societat diversa, canviant i viva. I aquesta és, potser, la millor manera de mantenir viva una tradició: fent-la créixer al ritme del món que la sosté.

El pessebre de Sant Jaume

Adoptar criteris heterodoxos és mantenir viva la tradició

El més llegit