L’autòpsia d’un nen de dos anys

"Vens ja o els mato". Missatge. Amenaça. Càstig. Infern… Ella estava treballant. Els seus bessons de dos anys estaven a casa, cuidats –quina paraula– per la parella d’ella. La mare va sortir corrents. Corre , corre. Corre que els agafa. Corre que arribes tard. Quan va trepitjar el llindar, la casa ja només podia ser una vetlla. Un dels nens estava mort. L’altre, ferit. Diuen que l’home tenia gelosia del pare biològic. Que maltractava la dona. Que… que… que… Deixem-ho, ens sabem el guió. Els que van veure el nen assassinat van saber que havia mort a cops, també van advertir les marques de mossegades. Caldrà esperar l’autòpsia, van dir, tot i que ja només semblava un tràmit. Autòpsia: examen anatòmic d’un cadàver o observació visual directa. Mirem el cadàver d’un nen de dos anys i ¿què veiem? El dolor, és clar. Insuportable. Incomprensible. Intolerable. I, després, el desdoblament, la multiplicació. Perquè el rostre del Cristian de Linares (Jaén) és també el de l’Elisa i la Larisa, de 2 i 4 anys, assassinades al març pel seu pare. Igual que l’Ayax, de cinc anys, o el Yago i la María, bessons de 8 anys, o l’Hiba i l’Adam, de 3 i 9 anys. També és el rostre de la Norma, adolescent de 17 anys assassinada per la parella de la seva mare. En total, nou menors assassinats aquest any per homes que volien infligir el càstig més insuportable a la dona que deien estimar. Cada mort, una amenaça paralitzant per a qualsevol mare maltractada. ¿Què més veiem en l’autòpsia? Una mena de fallada multiorgànica del sistema. Malgrat tant esforç, hi continua havent errors fatals en la prevenció i en la protecció. Fallades en l’acompanyament de les víctimes, també dels agressors. La reeducació funciona majoritàriament, només falten recursos. I encara veiem més, el núvol tòxic i enganxós del negacionisme. Aquestes veus que, davant cada cas de violència vicaria, se submergeixen en l’hemeroteca a la recerca de mares agressores. Un vòmit que es burla de les estadístiques, de la intel·ligència i de la mínima humanitat. Una perversa manipulació indulgent amb el masclisme i que no és aliena a l’increment d’assassinats. Més i amb més acarnissament, adverteixen els experts. La ràbia contra les dones s’acumula. Davant l’assassinat del petit Cristian, Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, va declarar: "Tenim un problema greu de societat. Hem d’anar a totes. No només el conjunt de les administracions, aquí no valen colors polítics, també el conjunt de la societat. No pot tornar a passar. ¡Això és una bogeria!". Sí, una bogeria. Com que, de nou aquest 25N, el Parlament andalús es quedés sense una declaració conjunta contra la violència de gènere pel rebuig de Vox. Tres dies després, un home va assassinar un nen per matar en vida una dona. Per pur càlcul polític, el masclisme està sent encoratjat des dels púlpits populistes. Una manera perversa de fer sentir poderós l’home que se sent impotent. A la taula d’autòpsia, el cos d’un nen de dos anys. Múltiples causes de la mort.

El més llegit