Putin ha respirat amb la victòria del seu amic Trump, a qui ha felicitat i expressat el desig de rellançar la relació bilateral. Però les coses no són tan senzilles. Volem creure que després de la invasió d’Ucraïna Rússia està aïllada i passant-ho malament i això és cert només en part. Els russos ho passen malament quan més del 30% del pressupost es dedica a despeses de Defensa, en perjudici de la despesa social, que s’encongeix; quan Rússia ha sigut exclosa del sistema SWIFT per a transaccions financeres internacionals, i Visa i Mastercard s’han retirat del país; quan la inflació voreja el 10%, els preus de l’habitatge s’han triplicat des del 2020 i amb els salaris no els arriba. Com que tants joves són cridats a files, la taxa d’atur ha baixat enganyosament del 4,4% abans de la guerra al 2,4%, una xifra que encara podria descendir més si s’ordenen noves mobilitzacions, tot i que Putin procura evitar-les pels desastrosos efectes sobre l’economia, i aquesta és una altra raó per la qual ha fet venir nord-coreans per combatre a Ucraïna. I el gegant Gazprom, una espècie de guardiola similar al que és PDVSA per al règim de Nicolás Maduro, que va contribuir amb 40.000 milions de dòlars al pressupost del 2022, ha entrat en pèrdues el 2023 i no pot continuar donant un cop de mà al Kremlin. Aquests dies, Moscou ha cancel·lat per falta de compradors una subhasta de bons per valor de 600.000 milions de rubles (uns 6.000 milions de dòlars). Queda clar que la guerra i les sancions internacionals li fan molt de mal.