Deu minuts no són res, 600 segons, però poden fer-se llarguíssims. Deu minuts sense el mòbil, esperant l’autobús, abans eren una estona per badar i ara per a alguns són un avorriment. Deu minuts assegut en un banc, veient passar la gent o fent un cafè tot llegint el diari són molt diferents de deu minuts a la butaca del dentista o veient anuncis a la televisió. Per fer-nos conscients del privilegi del temps, fa uns mesos la web del New York Times va posar en marxa "un repte": es tracta de mirar un quadre durant deu minuts i així descobrir els detalls que van emergint de la contemplació calmada. El format digital et permet ampliar la imatge en quadres d’Edward Hopper, Whistler o el famós tapís de l’unicorn al jardí, del segle XVI. Un cop superats els deu minuts de cronòmetre, un text remarca diversos aspectes del quadre, tècnics, estètics i històrics.