El periodisme aristocràtic està de mal humor, fins al punt d’enviar a la foguera de la desinformació tot aquell que posa al descobert les seves pràctiques d’esbirro, al més pur estil del seu criticat Pablo Motos. A EL PERIÓDICO, i als mitjans de Prensa Ibérica, som més d’escoltar els lectors, no per donar-los la raó esbojarradament com fan els influencers, sinó per conversar amb ells. En l’era digital, el periodisme accentua el seu vessant de conversa, que ha tingut sempre, en detriment dels sermons adoctrinadors propis de la cultura de masses del segle XX. Cada dia, processem les dades sobre el comportament de les nostres audiències per afinar i millorar les nostres apostes informatives. Aquesta escolta sostinguda en el temps és molt més reveladora de les preocupacions socials que els pics puntuals dels trending topics. Des de fa tres anys, les analitzem també en el període d’un any i el fruit és l’Estudi de tendències informatives que elabora Prensa Ibérica, el 2024 en col·laboració amb la consultora LLYC. De l’anàlisi del consum als diaris i de les converses a les xarxes socials es conclou que, entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, els lectors van parlar preferentment de benestar i progrés, cultura i esport, impuls econòmic, conflictes bèl·lics, sostenibilitat ambiental i turisme. Els homes van incidir més en temes esportius, polítics i bèl·lics mentre que les dones en educació, cultura i salut. L’anàlisi recull moltes més dades, però n’hi ha una de molt indicativa del moment present que assenyala Joan Cañete, un dels autors: la polarització és global i els consensos són locals. Vol dir que el vector ideològic és dominant en la conversa sobre aquells temes dels quals els ciutadans no tenen una experiència personal, mentre que en el que els afecta directament, busquen consensos. Aquesta ha de ser, sens dubte, una de les raons per les quals s’imposa el periodisme local als mal anomenats mitjans «nacionals».