Dret romà i dones

El jutge Velasco, el que ha dit que com Irene Montero li pot donar lliçons de consentiment, es defensava amb el dret romà. Però, de veritat, ¿saben què deia el dret romà sobre nosaltres? Per començar no es parlava sobre el consentiment en les agressions sexuals, perquè llavors la violació no era com avui. Recordin que l’origen de Roma es troba no només en Ròmul i Rem, sinó en un rapte de dones, el rapte de les Savines. I quan una dona era agredida sexualment, no hi havia un judici com ara pensant en la víctima. No, ella no comptava, el que preocupava era només l’honor de la família. De fet, a Roma l’ideal de la bona dona era Lucrècia. Que, després d’haver sigut violada, es va acabar suïcidant amb una daga. Per això, quan en el dret romà es parla de consentiment no és en l’entorn de l’àmbit sexual, sinó del mercantil, del contracte entre dues parts. Una altra cosa és que ens considerin mercaderia. Però vist així ja poden imaginar d’on surt aquesta notícia falsa de la ultradreta de si ara per tenir sexe "cal firmar un contracte". Mirin si la dona era un zero a l’esquerra que el jurista romà Papinià deia que "en molts articles del nostre dret és pitjor la condició de les dones que la dels homes". Perquè a l’antiga Roma elles no tenien ni nom propi, només el de la família de l’home. El pater familias era l’eix troncal, el després conegut com "l’home de la casa" i per això sempre elles eren tutelades, éssers inferiors que havien de tenir per sobre un home, pare o marit. I la potestat sobre els fills i filles era només d’ells, i podien rebutjar fins i tot les criatures sense conseqüències. Com a jutge està bé recordar que el dret romà s’estudia en la carrera, però hi ha més assignatures com ara dret constitucional o dret internacional. I aquí, els drets humans, la Cedaw o el Conveni d’Istanbul. I quan ja s’està fora de la carrera, cal actualitzar-se. Perquè la llei actual defineix a l’article 178 que el consentiment serà "quan s’hagi manifestat lliurement mitjançant actes que, en consideració a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona". Tothom sap, per les reaccions, gestos i actituds, quan no flueix una relació o una trobada. I si hi ha dubtes, es pregunta, es parla i s’escolta. Si es fan aquestes manifestacions en públic inquieta bastant pensar què es dirà en privat. O encara més, ¿com pot perjudicar les víctimes? Interpretacions com les d’aquest jutge fan que les víctimes sentin que anar davant la justícia és com anar a un sorteig de la loteria. És a dir, denuncien i tot depèn de l’atzar i la sort. O triomfen si els assignen un jutge o jutgessa que realment tingui una consideració sobre la legislació de les dones. O, si ve la mala sort, sentència d’un jurista sense criteri ni referències actuals, que farà que recordis haver denunciat i dificultarà la recuperació. Llavors és quan et preguntes, malgrat portar molta toga, si a això se li pot dir justícia per a les dones.

Dret romà i dones

Quan s’està fora de la carrera, cal actualitzar-se

El més llegit