Pocs clubs al món (probablement cap) tenen tant pes específic i tanta transcendència social com el FC Barcelona. Des d’aquell 22 d’octubre del 1899 en què Hans Gamper va publicar un anunci a la revista Los Deportes per captar aficionats –un reclam que es va materialitzar en la fundació del club, el 29 de novembre, al Gimnàs Solé– fins a l’actualitat –celebrant l’efemèride del 125è aniversari–, el Barça ha aglutinat passions esportives, reivindicacions polítiques, aportacions artístiques i culturals, èxits i fracassos, i, sobretot, una presència indiscutible en la simbologia catalana. Pot ser que els temps en què Manuel Vázquez Montalbán va definir el Barça com l’"Exèrcit desarmat" de Catalunya hagin quedat enrere, i també pot ser que el "més que un club" del president Narcís de Carreras avui necessiti una revisió conceptual; però el que és indiscutible és que el Barça, des de fa 125 anys, és correlat de la història del país, sigui com a protagonista, com a víctima, com a gresol de diferents procedències o ideologies, o com a entitat que assumeix uns valors més enllà de l’àmbit estrictament esportiu.