"El corrupte no soc jo, el corrupte és el polític". En la faula del corruptor i el corrupte, les dues cares del fenomen de la corrupció, el corrupte és qui s’emporta la pitjor part. Perdó per aquesta mena d’embarbussament marxista: la part contractant de la primera part, etcètera. Víctor de Aldama, l’últim gran corruptor de l’actualitat política del país (presumpte, fins que els tribunals dictaminin el contrari), va brindar aquesta reflexió en una de les entrevistes de la gira mediàtica en la qual s’ha embarcat en el seu (legítim) esforç per evitar la presó.