Espanya és molt pesada. O més ben dit. L’agenda que es tracta d’imposar des de la bombolla politicomediàtica de Madrid és molt pesada. Si aquesta setmana aterres a la capital, el primer que et pregunten és si ets de Pablo Motos o de David Broncano. La polarització, adaptada al context espanyol amb el mur de Pedro Sánchez, converteix qualsevol polèmica en una controvèrsia entre Sánchez (Broncano) i Feijóo (Motos). Els dos comunicadors no són aliens a l’etiqueta que els han posat. La Moncloa va tenir tant interès a fitxar Broncano que ha acabat canviant la llei de RTVE per saldar els danys d’aquella batalla que consideraven fonamental per combatre el fang des del Telediario. Pablo Motos no va amagar en l’última campanya electoral que estava més còmode amb Núñez Feijóo que amb Sánchez. De fet, és un secret a crits que des de les tenebres del món mediaticopolític s’ha anat progressivament impulsant que El hormiguero no sigui només un programa d’entreteniment, sinó alguna cosa més per compensar el to de La Sexta. La bel·ligerància monclovita amb Motos l’ha arraconat en una trinxera en la qual possiblement no hauria volgut estar mai. La legislatura es juga ara, a ulls d’aquest micromon de dircoms i assessors polítics, en el prime time de la televisió convencional.