Arrenco amb una cita que comportarà el 30% de l’article. L’hi agraeixo al recent acadèmic de la Llengua, Javier Cercas, a qui a partir d’ara hauré de dir Excel·lentíssim. "La literatura és abans que res un plaer, com el sexe, i per això l’expressió lectura obligatòria és un oxímoron, i l’expressió lectura hedonista, un pleonasme. Però a més d’un plaer, la lectura és una forma de coneixement d’un mateix i dels altres, exactament igual que el sexe: per això, quan algú em diu que no li agrada llegir, el primer que se m’acut és donar-li el condol, acompanyar-lo en el sentiment, igual que si m’hagués dit que no li agrada el sexe. Aclarit això, jo em pregunto: ¿existeix una cosa més útil que el plaer, o que el coneixement (no diguem que el coneixement agradable)? Més encara, em permeto apel·lar a vostès, senyores i senyors acadèmics: diguin-me, des de la talaia de la seva experiència i la seva saviesa, ¿hi ha alguna cosa millor que el sexe? ¿Com és possible llavors que seguim enrocats en la bestiesa palmària de la inutilitat de l’art?".