Ja és l’innominable. No només per la perversió insuportable dels seus actes, sinó perquè la seva víctima –heroïna d’aquesta tragèdia– s’ha imposat fins i tot en la paraula que l’anomena. Ja no és res. Ja no és ningú. "¿Per què continua portant el cognom d’aquest home després del patiment que li va causar?", va preguntar la defensa d’un dels acusats a Gisèle Pelicot, potser creient haver trobat una esquerda en la pètria valentia de la dona. "A partir d’avui, Pelicot serà la senyora Pelicot i no el senyor Pelicot", va afirmar ella. Pedra guanya tisores. La víctima apropiant-se del nom de la vergonya i transformant-lo en sinònim d’honor i dignitat. Una herència per als seus nets, va dir. També un ensenyament, un símbol per a tothom.