Com la majoria de vostès, no conec el tinent general en la reserva José Gan Pampols, nomenat vicepresident per a la reconstrucció de València per Carlos Mazón, més enllà de les ressenyes sobre la seva biografia que immediatament s’han publicat. Alguns donen per fet que el nom d’aquest català de 66 anys ha sigut proposat des de Madrid per Alberto Núñez Feijóo i d’altres ho atribueixen a una aposta al caire del precipici de Mazón, però, respecte al que de veritat importa, no tinc a priori cap dubte sobre la seva capacitat per resoldre amb èxit la colossal tasca a què s’enfronta. Primer, perquè fa dècades que l’Exèrcit espanyol va viure una profunda renovació que ha fet dels seus oficials professionals altament qualificats. Segon, perquè el seu expedient parla per si mateix, una cosa que desgraciadament no passa sempre que algú accedeix a un càrrec de rellevància a l’Administració. Tercer, però també molt important en temps de polarització, perquè exconsellers tant del PSPV com de Compromís que en alguna ocasió van haver de treballar amb ell en l’etapa del Botànic, quan Gan Pampols estava al capdavant de la base de Bétera, el defineixen com a "eficaç, treballador i seriós". Allà, en aquesta relació anterior amb els que es troben avui en l’oposició, té el nou vicepresident una altra pista d’aterratge.