Des de Tucídides fins a Stalin, la història ha patit el furor dels que s’han entossudit a reescriure-la. Tucídides ho va fer amb les guerres del Peloponès. Obsessionat per Trotski, Stalin el va esborrar literalment de les fotos de la Revolució russa. Una cosa semblant passa entre nosaltres, amb una tendència puixant a reescriure la història del franquisme i la Transició. Tot és més subtil, ningú manipula negatius, i és possible fins i tot que la intervenció de vegades no sigui deliberada, però es dona. La polèmica va sorgir recentment amb la pel·lícula El 47, dirigida per Marcel Barrena, que narra magistralment la determinació de Manuel Vital, un veí de Torre Baró, de fer arribar l’autobús municipal que conduïa fins al seu barri. El film és extraordinari, emotiu, però no esmenta en cap moment la filiació sindical i política de Vital. No soc dels que creuen que una pel·lícula hagi de servir per a la propaganda o la pedagogia. No obstant, hi ha recursos subtils per recordar-ne millor el context. Un de cada quatre veïns de Torre Baró va votar el PSUC (partit en el qual militava Vital) en les primeres eleccions. En alguna cosa degué influir aquesta circumstància en el que va passar, com tampoc degué ser aliena a la gesta l’afiliació de Vital a Comissions Obreres, que tampoc esmenta la pel·lícula.